UN MÓN OK, un conte de Ness

UN MÓN OK

En un món molt petit, a diverses dimensions de la nostra, hi vivia una petita i senzilla gent que es dedicava a recol·lectar, sembrar, caçar i pescar. També es feien la roba amb pells i plantes. Tot era correcte, tot era ok. Bé, no sempre. En Pisco, que era un noi molt eixerit i que ho volia entendre tot, no entenia perquè a vegades tot era abundant i en d'altres ratllava l'escassetat. Tanta era la seva curiositat que es va jurar que no pararia fins a entendre-ho. El primer que se li va acudir va ser anar a veure el savi del poble, un home vell, potser massa, que l'únic que feia era balbucejar i tirar-se pets.

En Pisco aguantava la respiració, no podia aguantar la pudor de ranci i de podrit de la cabana de l'ancià.
-Venerable ancià -va dir en Pisco-. Que em podria respondre una pregunta?

L'ancià es va remoure sobre el coixí on era assegut i va deixar anar:
-Politre derta gtre nomrtre.

Tot seguit d'un sorollós pet, no cal dir que en Pisco va sortir cames ajudeu-me després de l'aire pestilent que es respirava a la cabana. El curiós homenet, sense cap ànim de desistir es va dirigir cap al bosc de les fades on van respondre amb un:
–No ho sabem, però si vols et diem com volar.-No tinc temps ara per això -va dir en Pisco.

Tot seguit, va agafar el camí cap a les muntanyes foradades per trobar-se amb els trols que li van contestar:
-No ho sabem pas, però si vols t'ensenyem el secret de les pedres.

En Pisco, tot donant la volta, va dir:
-No estic per pedres ara.

L'únic que li faltava era la muntanya de neu, on deien que hi vivia el Gran Mestre Birru. Tot pinxo es dirigí cap el cim de la muntanya de neu. A cada pas que feia s'enfonsava un peu, fent molt costós l'ascens. Amb la llengua fora i esbufegant, va trobar el Gran Mestre assegut en una pedra.

-Bon dia -digué en Pisco.
-Bon dia -va respondre en Birru.
-Que li puc fer una pregunta? -va preguntar en Pisco.
-Clar home, ara només fa falta que la respongui -digué en Birru.

En Pisco es va acostar al Birru i li va preguntar:
-Per què de vegades les collites eren abundants i en d'altres eren minses?
-Doncs no ho sé, però el meu Mestre Telco de ben segur que ho sap -li va respondre en Birru.

En Birru li va explicar que el seu mestre vivia en una cova al vessant de la muntanya rocosa del costat. Tots dos van agafar el camí. En arribar a un precipici, es van arriar per unes cordes fins arribar a la cova, es van endinsar dins d'aquell fosc forat i van caminar i caminar en mig de la foscor. Era tal la foscor, que en Pisco i en Birru es van agafar de les mans. Així se sentien més segurs, caminant,caminant i cami... badabum!!!

-Ostres!!!Ostres!!! Quina puntada de peu –va dir una veu que sortia del terra.

Evidentment, era el Mestre Telco. Després de fer les degudes presentacions, li van plantejar el dilema. En Telco se'ls va mirar una estona amb cara de tenir ell el dubte.

-Doncs sí, tinc la resposta a aquest dubte -va dir en Telco-. Però haureu de confiar en mi -va prosseguir.

Es van ficar en rotllana agafats de les mans. En Telco va pronunciar una sèrie de paraules màgiques. Llavors el terra de la rotllana s'obrí i tots tres van caure pel forat. Plis!!! Plas!!! Flush!!!

I van aparèixer davant d'un pavelló esportiu.
-Ala!!! Si que deuen ser grans els que viuen aquí -va dir bocabadat en Pisco.
-Vosaltres seguiu-me i confieu amb mi –digué en Telco.

Van entrar en aquella cabana gran. Semblava que en Telco estigués a casa seva, doncs els homes amb vestits estranys que eren a la porta el saludaven com si fos de la família, mentre en Birru no deia res, el que veia el sobrepassava, i en Pisco no parava de preguntar:
-Com han ficat els estels aquí dins? Per què és tan alt el sostre? Què és aquest terra que brilla?

En Telco el va respondre amb un:
-Tingues paciència, tot al seu temps. Ara anem a agafar lloc per seure.

I va arribar l'hora i van sortir els jugadors d'hoquei.En Pisco, tot esverat, cridava:
–Estan volant, aquestes persones volen!!!
-No -deia en Telco- són patins que van amb rodes. Però això no és l'important Pisco. L'important és que l'equip vermell, que és el teu, posi aquella piloteta negra dins d'aquells tres pals perquè, no sé per quins designis del destí, si els vermells guanyen, les collites van bé i, si perden, doncs van malament -va exposar en Telco.

En Pisco es va recolzar al seient i es va quedar com si estigués fora d'ell, intentava entendre-ho.

-Pisco!!! –van cridar els dos Mestres- Que no animes?
-Animar? Per què? -va preguntar en Pisco.
-Que jo sàpiga, perquè t'hi va la collita -va sentenciar en Telco.

Com si tingués un coet al cul es va aixecar i va començar a cridar:
-VERMELLS!!! VERMELLS!!! VERMELLS!!!

Ara, en Pisco ja és al poble, on es passa les tardes al prat colpejant una pilota, feta de draps i cordills, amb un tros de branca torta. I quan algun veí se li acosta i li pregunta per què fa allò, en Pisco contesta amb un rotund:
–NO VULL PAS QUE EM FOTIN LA COLLITA!!!

Ness

Llegir 342 vegades