Entrevista a David Guasch.

Entrenador Benjamí “A” Temporada 08/09.

E: ¿Que es el primer que vols dir?

David: Primer deixa’m dir que el fet de perdre la final en si, esportivament parlant ja que en aquest sentit era el primer campionat de Catalunya que anava (He pujat enguany a benjamí Segon any), no es resum de tot el campionat. Sols de la final esperava més, no la vaig “llegir bé”, junt amb altres factors l’últim partit, es clar però que les coses t’han de passar i n’he tret una fantàstica experiència.

           El que realment em va saber greu es no poder fer més partícips els que varen pujar per veure la final. Amics, companys, tots els que ens coneixem i els que al cap i a la fi som l’afició. M’hauria agradat compartir amb vosaltres l’emoció i el caliu d’aquests dies, la classificació, les semifinals, tot va ser molt intens. Crec que tots vam gaudir molt.

            Això passa a l’esport, però ens hauria agradat dedicar-vos, o no, més aviat compartir, aquesta final d’una manera més disputada i emocionant com ens caracteritza i estem capacitats per fer-ho. De tot se n’aprèn.

E: ¿Cóm son aquests jugadors?

David: Esportivament: Treballadors, batalladors, tenen una gran actitud i cada cop son més tècnics, disciplinats i competitius. Per altra banda educats, simpàtics i sobretot nobles, com gairebé tots amb els que m’he relacionat aquests anys. Molt macos.

E: ¿Explica una miqueta com van anar aquests dies a Juneda?

David: La sensació ha estat fantàstica, la relació amb l’equip, pares, tècnics, delegats, públic, tots els hi érem, els des de casa nostra i els organitzadors ho han fet molt bé, i ho hem pogut gaudir.

            Pel que ens interessa que us puc dir... 3 dies d’hoquei a la sang “tremendo” compartint i gaudint-ho. Tot s’ha gestionat al voltant del campionat d’una manera natural, sana i divertida. Ha estat molt fructífer.

E:¿Et veies a la final abans de començar?

David: Si, no renunciava a res, jo amb els que tinc vaig on sigui (Com la majoria d’entrenadors), després ja es veurà, però aquí a Vendrell tenim un tarannà, una empenta, un descaro i una diguem “anarquia” al joc, que si aconsegueixes conduir-ho pot donar per molt. Guanyarem o perdrem, però competirem segur.

           Fent-ho amb el millor patí i la millor tècnica que puguem aportar, a la nostra base es clar. 

E:¿Et vas veure fora dels llocs 1-4 durant el torneig?

David: No, en cap moment, anàvem partit a partit i gestionant el millor possible l’equip, crec que el primer lloc de grup i l’accés a la final va ser merescut, per l’empenta, les ganes i l’hoquei que vam practicar.

E: ¿Quines van ser les claus de la final del campionat?

David: Crec que hi ha diversos factors, 5 partits en dos dies i mig, físicament molt exigent (per cert, vam estar molt ben cuidats), les emocions contínues i també el fet de l’expectació (positiva i molt!!) de l’afició, suposo que ens va poder junt amb el cansament. Amb la regularitat que havíem assolit no havia previst que ens “peses” l’estic. Portàvem quatre partits amb un nivell altíssim i van ser un espectacle (i una font d’informació). Jugar contra Igualada i Vic el mateix dia, disputar-ho de tu a tu i acabar abraçats es l’esport. Estava convençut de lluitar fins arribar a la final.

E:¿Creus que aquest Benjamí podria haver guanyat al Vic?

David: I tant, sabent el que hem aprés serem més complerts.  A la final no, ja que no vam desenvolupar el nostre joc. Per altra banda al segon partit del campionat jugant-se ells la classificació anàvem 3-3 i les oportunitats eren nostres, i a falta de 2 minuts van marcar. Tenim el mateix patí, tècnica i actitud que qualsevol equip de Catalunya, quedant primers de grup davant dels dos equips de Barcelona i eliminant a semis al segon de Girona podem comparar el nivell.

E: Feia 14 anys que un equip de la BASE del CE Vendrell no quedava entre els 2 primers a uns Campionats de Catalunya, ¿Es pot demanar més?

David: Si, quedar primers.

E: Un cop passat el torneig, ¿faries algun canvi?

David: Un cop passat modificar es fàcil. Si faria canvis, es clar, treballo per corregir els errors, els meus i els dels nois. I es clar que els hi detectat, però com no t’hi has trobat anteriorment són imprevistos i si una cosa no els hi tinc explicada i entrenada als jugadors no l’aplico durant els partits.

E: ¿Tan quedat idees per desenvolupar?

David: I tant, això es un no parar!!!, una superació constant. Del que m’havia planificat per la temporada sols m’ha quedat una cosa per desenvolupar i era un detall. Es clar, ara en se més i tinc més informació i s’haurà d’intentar entrenar, assimilar i dur-ho a la pràctica. Afegir-m’ho a l’educació esportiva de l’equip. Una feinada encantadora.

E: Has guanyat el torneig internacional de Reus, la lliga, sots-Campió de Catalunya I et queda el Torneig Santacana i les finals de la Copa Federació, ¿En tens prou?

David: No m’ho havia plantejat mai. Jo no he guanyat res, el mèrit es de l’equip, i el títol es de tots, del primer a l’últim, del CE Vendrell ni molt menys he fet res jo sol; tothom ha col·laborat, i no es una dedicatòria, som els que dediquem hores per intentar assolir èxits esportius . Però per que els tècnics ens dediquem a entrenar hi ha molta gent que fan les tasques feixugues, burocràtiques... i el que convingui, perquè puguem dur-ho a terme. Es de tots!!! I per pujar base que tinguin records com aquest, per l’equip.

            Sempre anirem a guanyar-ho tot.

E: ¿publicaràs algun dia els apunts i detalls dels partits del campionat?

David: Publicar?, jaja. Jo hem pensava que els volien els pares per ells. Mira, si haguéssim guanyat, potser si, perquè normalment faig les anotacions individuals a cada jugador i es clar també la tàctica col·lectiva i les consignes a seguir.

            No m’importaria gens donar-ho als pares, segur que no els hi dic res que no els hagi dit directament més d’un cop (llevat dels tècnics i tàctics) però potser en altres paraules i segur que dins d’un altre context. Segurament sols donaria el del fill respectiu, primer hi ha el nom i el vestidor, i no sóc qui per jutjar els fills dels altres. No se si riuríeu, ja els miraré. Per la resta d’apunts... dels rivals directes, els seus porters (amb dibuix i tot) i sistemes de joc. He gaudit molt en aquesta vessant i m’he sentit encantadorament recolzat per tots els que compartim aquestes inquietuds.

E: ¿Has pensat alguna cosa per la propera temporada?

David: Ara "tiros" amb bala. Per dir-ho d’alguna manera: Ja ho tinc fet.

            Tot això ja fa anys que rumiem... Enguany m’he dedicat única i exclusivament a l’equip.

E:¿T’agradaria tornar a tenir aquest equip? ¿Ho faries amb un segon entrenador?

David: I tant, son un grup encantador, hem fer una gran campanya i la temporada vinent es un deja-vu. Es repeteix categoria!!, sé el que hem de corregir pel fet fins ara, hi ho podem treballar. Si no sols ens hem de complementar amb el tècnic que els porti per aprofitar la feina feta i aconseguir una progressió amb la major qualitat possible.

                En un principi els entrenadors hi som un cicle (dos anys) però serà una temporada estranya, en un any creixen molt i jo hauria pujat 2 categories en 3 anys, hem de pensat que per edat seran l’equivalent a alevins de primer any i s’haurien de treballar de manera diferent. Ho sigui, que no ho sé.

                Amb la màxima humilitat i organització possible ho faria sol, amb segon, amb tercer, amb sisè i amb qui vulgui i tingui ganes d’aportar.

E: Dedicatòria.

David: Per tots, pels que hi som, pels que hi van ser i pels que esperem que hi siguin, que al Vendrell tinguem hoquei de nivell molts anys. Qui durant aquest 50 anys d’història, en algun moment hagi passejat el nostre nom es partícip d’aquest títol.

                ¡¡A veure si l’any vinent ens emportem EL CAMPIONAT!!!